Pensaments

Tinc 40 anys… si, 40, i quan ho dic ho he de pensar bé. No em sento d’aquesta edat, de fet sovint tinc la sensació que visc com si en tingués 10 de menys. Perquè? Molt fàcil. Perquè als 30 molta gent es troba en la meva situació: després d’haber fet estudis superiors llargs, haber empalmat varis treballs temporals en la recerca (post-docs en diuen), es troben al paro i vinga, tornem a començar amb el currículum, entrevistes i el demés.

I no només això, pel que fa a la vida personal, doncs sovint és quan fa un cert temps que es viu en parella, o no. És quan al teu voltant tens forces amics que comencen a pondre criatures i tu, amb els teus estudis i la teva feina, ni pensaments… ja arrivaran! O no.

Ahir em vaig trobar de contra el mur que hi ha sovint aquí a França per l’edat. En aquest país de l’égalité, ho tenen molt clar: d’igualtat no n’hi ha. Ni volen que n’hi hagi. Des que vaig arrivar a aquest país, fara més de 15 anys, m’he adonat que, o bé tens un recorregut “normal” o estas fora de joc, ets anormal i no entres en el grup que pertoca. Ets diferent, i per tant no tens dret a les oportunitats que tenen els altres en nom de l’égalité. Quan em veuen, la gent pensa que tinc 10 anys de menys. Llavors em proposen ofertes, avantatges socials… fins que veuen que (oh, merde) en tinc 40 i ja no serveixo… o simplement ja no tinc drets a aquests avantatges i ofertes perquè sóc massa vella.

Marededeusinyó! Massa vella? però què dius! Crec que començo a entendre perquè en aquest país hi ha tant pessimisme. Si es que encara que no vulguis, t’hi obliguen! Si no fas les coses exactament quan toca, ja pots oblidar-te dels somnis. Estas fotut i no és que ningú t’ajudarà, es que fins i tot t’enfonsaran i et treuran d’enmig.

Bé, és el país on visc i com diuen a les castilles “donde fueres, haz lo que vieres“. Així que, no em queda més remei que continuar com he fet tota la vida per sota els Pirineus, on no hi ha cap de les ofertes ni ajudes ni avantatges socials que hi ha aquí: apanyar-me sense! I endavant.

Endavant perquè això és el que he de fer, endavant i força. Per ells… i per mi. Perquè estic segura que ells em dirien això. Endavant.

I Força.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s