Tokyo by night

La primera nit, i dic nit perquè al Novembre a les 4 ja és fosc, després de deixar les maletes a l’hotel, la nostra super guia particular ens va portar als barris de Shinjuku i Shibuya.
Shinjuku és el barri del “gratacels” on es troben els edificis del govern administratiu de la regió metropolitana de Tokyo i l’estació de tren més utilitzada del món (3 milions de persones cada dia, diu la Sra. Wikipedia!). Allà vam pujar a una de les torres de l’ajuntament, on hi havia unes vistes impresionants de la ciutat i també una botiga de records amb totes aquestes coses raríssimes, curioses i que tant ens fan riure de la cultura japonesa (a això hi vull dedicar un post sencer un altre dia).

20140503-082511.jpg

Després de la visitia, de nou cap al JR i cap a Shibuya falta gent! Bé, que faltés gent, és una expressió que aquí no cola de cap manera. L’encreuament més gran del món, on aturen tots els cotxes per deixar pas als milers de persones que creuen d’un cop i en totes direccions a la vegada, pantalles i rètols lluminosos a tot arreu on gires els ulls… Acabes marejat! El millor sistema per no fer-se endur en la direcció contrària es posar-se just darrera un japonés i creuar seguint-li els passos.

20140503-080505.jpg

Botigues per tot arreu, fins al setè pis! Restaurants, anuncis… Uf! Primera nit, jet-lag i excitació poc continguda. I llavors, el gremlin malèfic que tinc a la panxa va començar a fer de les seves… Tinc gana! I molta! Evidentment, els altres dos tenien gana, però la gent normal no li agafa mala sombra com a mí. Aix! Vam voltar una mica buscant on podiem sopar. Quan no conèixes és difícil, i no voliem acabar a un restaurant de “turistes”. Així que ja ens veus passant per davant de mil i un llocs on oferien tot tipus de menjars sense entrar-hi. Tot d’una, se’ns apropa un xic, amb la carta d’un restaurant a la mà i ens intenta convèncer que hi anem. La carta era de menjar de tot el món, una pàgina per país i fins i tot hi havia “cuina espanyola” caracteritzada per portar all en tot els plats. Però el que realment ens va interessar era la última pàgina: sopa i caldo fet a la taula. Mmmm! Suposo que entre que teniem gana, que el xic era insistent i la cara de siusplausiusplau no busquem més que devia fer jo, vam dir-li que sí, vinga, anem!
El xic ens va assenyalar un edifici al costat i ens va dir que era al setè pis. Per nosaltres és el sisé, que els japonesos li diuen primer al que per nosaltres és la planta baixa. Ens hi va acompanyar i, al moment de pujar a l’ascensor, ens vam trobar que, com hi havia una noia que l’esperava, tots a dins no hi cabiem. Vam entrar la noia i nosaltres tres, ben apretadets. El noi, que no parava de repetir-nos “al seté, al seté” va pitjar el botó i va desaparèixer. A mitja pujada, baixa la noia i nosaltres continuem fins al nostres pis. Quan es van obrir les portes, allà davant teniem el xiquet esbufegant i vermell com una tomaca. Va pujar corrents per les escales! Ens va indicar que el seguissim i ens va portar fins l’interior d’un bareto ple de joves japonesos que estaven allà sopant i bevent. Ostres tu! Sí que es va assegurar que hi anavem!

Vam sopar una olla de brou, cuit a la mateixa taula. I estava boníssim!

20140503-081952.jpg

Amb la panxa plena, el camí de retorn va ser ràpid… El futón ens reclamava per recuperar forces per un gran dia de visites l’endemà. Bona nit!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s