Tokio, Tokyo o 東京

Ja hi som! A la capital del país de l’Arale i el Totoro! Una amiga em va comentar que tindria la sensació de ser a Mart… Bé, potser no tant lluny, però vaig entendre perquè els turistes nipons quan venen a Europa no paren de fer fotos de tot i per tot arreu: a cada passa i en qualsevol racó hi ha alguna cosa que et fa aturar, et crida l’atenció o algú de nosaltres feia “mira, mira!”. La Marta es pixava de riure de veure els dos “pagesos” comentant tot el que véiem i demanant “i això què és?”, “oh! Que curiós!”, “uala que xulo!”, “què original, no?” I sovint eren coses que en el país es consideren normals i que ningú s’hi fixa.

Aquí, i no em cansaré de repetir-ho, toca de nou agrair a la Marta que acceptés compartir deu dies del seu viatge amb els dos paquets pesats que érem nosaltres. Visitar el Japó, almenys les grans ciutats sense saber ni un borrall de l’idioma, es pot fer. Ara bé, anar amb algú que té uns coneixements de l’idioma i que pot portar una conversa i llegir el japonés… Mare que diferent!

Els cartells del metro i tren, les estacions i els mapes per turistes estan en els dos alfabets. Pero sovint es tracta de pantalles, que alternen una escriptura i l’altra. M’imagino estar plantada davant la pantalla esperant que surtin les lletres que conec, per llegir un nom extremadament llarg i que al meu cap d’occidental inculta sona exactament igual que qualsevol altre. Rapidament intentar trobar al mapa, dubtar entre dos o tres llocs que porten síl·labes semblants, aixecar el cap per comprovar… I meeeeerde, que torna a estar escrit en japones. Espera de nou que canvii… El conte de mai acabar! Amb la Marta, només calia seguir-la i demanar-li “i ara cap on anem?” Per tenir el nom del lloc, i alguna explicació més. Genial!

Ara, hi ha una ventatja a no saber llegir el japonés: hi ha una quantitat de publicitat i de cartells tan gran, que acabariem marejats. No por res aquesta ciutat es considera el temple del consum, a part que trobes botigues per tot arreu, fins al seté pis dels edificis, a qualsevol banda on posis els ulls hi ha anuncis. En les pantalles s’alterna l’informació amb la publicitat, el metro i el tren està ple per tot arreu, no només a les parets, als vidres, als seients i fins als agafamans!

Deixo aquí dues fotos de l’interior dels vagons del tren, l’unic lloc on no hi ha publicitat és al terra…

20140202-100410.jpg

20140202-100458.jpg

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s