Una tarda a Paris

Que es pot fer en una gran capital com es Paris en només unes hores, i tenint en compte que a les cinc ja es fosc? Optimitzar! Per això vam decidir que l’hotel seria ben aprop de la Gare de Lyon, on arrivariem amb el TGV després de dinar. Tot seguit, metro i cap a Montmartre, funicular fins dalt de tot, passejada de baixada pels carrers de l’Amélie Poulain, i acabar al vespre sopant en un bateau mouche que ens mostraria tots els grans monuments que envolten la Sena gràcies a una super promoció d’internet. Sense presses ni agobios, ja sabem que poca cosa es pot visitar en quatre o cinc hores i el que volíem era disfrutar de la visita.

Anava preparada per decepcionar-me, per trobar-me amb els consabuts parisinos bordes, pensant en “me l’imaxinava més gran”… I sorpresa! Des de dalt del Sacré Coeur, enfilant-me una mica vaig poder veure despuntar la famosa Torre… Però si es enorme!
Tothom que vam creuar-nos, al fer un cafè al Cafè des 2 Moulins, els cambrers amabilíssims, els del vaixell, que vaig trucar dues vegades, també molt amables i atents, explicant com arribar-hi… Després del cafè a ca l’Amélie, en metro vam anar fins als Champs Elysées i tot passejant vam arribar al Louvre, passant per la plaça de la Concorde i el Jardin de les Tuileries. Allà vam poder veure de nou la Torre, iluminada aquesta vegada.

Frissava perquè fosssin les set i embarquessim per sopar i veure tot el que quedava des del riu… I bé, tot no pot ser flors i violes! El vaixell de la promoció és un vaixell de dos pisos i terrassa, i s’embarca al Quai de Lyon, això vol dir ben cap a l’est de tots els monuments, en amont. A finals de novembre, després de 15 dies de pluges, el riu va ple… I el vaixell no pot passar per sota els ponts que hi ha cap al centre de la ciutat. Resultat: passejada en sentit contrari, enlloc de veure Paris, vam veure les zones industrials… Quina decepció! Evidentment que aquesta companyia es més barata i a sobre fan aquestes promocions per internet! Perquè saben que la probabilitat que passi això és elevada, i omplen el vaixell amb els tontos de guiris que som. Llàstima, perquè vam menjar força bé, i la senyora que cantava no ho feia malament. Vam passar un bon sopar, i lo important era estar junts i emocionats com estavem per l’endemà i el gran salt, la veritat és que tampoc em vaig menjar gaire la closca. Ja tornarem a venir, quan faci bon temps i hi passarem uns dies, per visitar força coses!

D’aquesta visita llampec a la ciutat de l’amor no tinc gaires fotografies, es va fer de nit molt rapid! Però alguna cosa trobarem…

20140114-063558.jpg

20140114-063643.jpg

20140114-063723.jpg

20140114-063756.jpg

20140114-063947.jpg

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s