Cafè de ciències

Dissabte vaig estar convidada a un acte de divulgació científica organitzat per l’associació Les Petits Debrouillards sobre els efectes dels nous contaminants i el mar. En tot cas, això era el títol, però finalment vam parlar unicament de nanopartícules.

Una de les coses que trobo a faltar per sota dels Pirineus, és l’apropament de la ciència a la gent. Els científics són considerats com una espècies rara, que viu en un mon a part… I això, una bona part de la culpa, la tenim els mateixos investigadors. Poca cosa hi ha de divulgació científica, i la que hi ha s’ha de buscar. Normalment són conferències i altres actes per l’estil, que, o bé hi estàs ben interessat, o no hi vas. Deixem-ho clar, la ciència, en general, és un rotllo per la gent. I anar a escoltar un paio xerrar durant dues hores… Doncs no, uf, quin pal! I encara menys hi portaré els nens!

Mai havia vist actes tant senzills i alhora interessants i propers com un cafè de ciències (xocolata de ciències quan està pensat exclusivament per als petits). Però, què coi és un cafè de ciències? Doncs no és res més que una trobada en un bar o cafeteria, amb diferents tipus de jocs de reflexió científica al voltant del tema del dia, i amb un o dos científics experts en la matèria, que participen als jocs, responen preguntes i assesoren. Res de conferències, res de paraules incomprensibles… I moltes preguntes planeres. El tema, acaba siguent la propia gent que hi participa i que va preguntant, el que ho decideix.

M’ho vaig passar molt bé. Vam fer un parell d’experiments originals, com el demanar a la gent que pensin què es dissoldrà més ràpid, una pastilla efervessent, o una pols del mateix producte. La pols, oi? Doncs per algunes persones no era tant evident.

Una de les coses que més em va agradar va ser el fet que clients que arrivaben al bar, es quedaven mirant i finalment s’asseien a les taules de la zona per participar, com una família amb dues nenes molt simpàtiques i curioses del tema. Els vam donar uns papers i colors perquè dibuixessin mentre els pares participaven a un debat que es va montar. Un altre nen, que ja havia fet un parell de preguntes, se’m va acostar i em va demanar si en la meva aigua era una llimona que hi tenia, i si li podia donar. Era com estar en familia!

I quan vam haber acabat, encara vaig quedar-me més de mitja hora pel fet que altra gent que no s’havia atrevit amb el micro, després es va apropar a demanar-me més coses sobre les nanopartícules.

En resum, que si em demanen de tornar a fer un cafè o xocolata de ciències no m’ho pensaré dues vegades! Deixo aquí una foto d’un moment en que estavem fent un exercici sobre ventatges i inconvenients de l’utilització de nanopartícules.

20131021-071013.jpg

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s