He decidit de ser feliç

Donc tot ho diu al títol. Exactament això. Bé, jo fa temps que ho vaig decidir. Millor dit, em demanaven “com et veus d’aquí 10 anys?” o “com et veus quan siguis gran?” o bé “on creus que hauras arrivat?”, i desde fa més d’una decada, que la meva resposta és “jo de gran, vull ser feliç”. I vull dir ser feliç amb lo que tingui, hagi fet o hagi aconseguit. És a dir, tinc molt clar que vull treballar en recerca, tot i que encara no he assolit una d’aquestes places fixes tant costoses, i que continuo formant part (afegiré, a la meva edat) del grup de precaris de la recerca, crec que vaig per bon camí. O almenys això espero.

Però el que voldria, per damunt de tot, aconsegueixi o no la feina que vull, crei o no una familia, em compri o no una casa-jardi-cotxe-gat-gos… El que voldria per damunt de tot és, sigui la situació que sigui, SER FELIÇ. I bé, no és tant fàcil. Només cal veure aquests dos darrers dies, on he estat absorvida completament per la feina, entre articles, projectes, busqueda d’informació, una mica de poiata i un resum per al jefe… que no he parat. I que això passa molt i molt sovint. I que un cop arrivo a casa al vespre, el que tinc ganes és de posar-me al sofà i treure el joc aquest tonto d’explotar pilotes de colors per deixar de pensar una estona, mentre el Julien té el seu joc de matar pirates i caçar en una illa infinita.

I això no pot ser bo!

Ahir al vespre, justament, va començar una emissió a la tele gavatxa que es diu justament així “he decidit ser feliç“. I, sota la supervisió d’un cientific de harvard, una especialista en gestió del stress i un mestre d’arts marcials i energies positives, un grup de gent fant diferentes proves per intentar ser més feliços. Deixant de banda el costat una mica reality, on t’expliquen les penes dels 6 voluntaris, la veritat és que les explicacions científiques i els consells donats per veure les coses d’una altra manera i intentar ser feliç malgrat tot… caram, doncs és prou interessant.

Intentarem posar-ho en pràctica. De moment, viure el moment present sense capficar-se ni pel passat ni pel futur. Gaudir del moment, això vull fer i començarem avui, i aquest cap de setmana amb el Julien. A veure que tal se’ns dóna!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s